LA LLIÇÓ

AQUEST CONTE QUE ARA EXPLICO A CONTINUACIÓ EL VAIG ESCRIURE JO: Nativitat. Hi havia una vegada una nena que no feia cas a casa seva i la seva mare no podia amb ella, la pobra dona ja no sabia què fer. Per molt que li manés les coses, la nena no feia res. Una nit mentres la nena dormia, va anar a casa una bruixa dolenta que va parlar amb sa mare i després va pujar a la seva habitació, la va despertar de mala manera i li va dir: - Nena! Desperta! I la va sacsejar. La nena va obrir els ulls i va veure aquella vella vella bruixa horrorosa i es va espantar i va cridar tota atemorida. No podia parlar de l'ensurt que tenia. - Qui és vostè? Què fa aquí?. - Ai nena, sé que et portes molt malament i per això he vingut a fer-te un encanteri perquè aprenguis la lliçó. - A sí?. I què em faràs? - Fixa't el que faré. Cada dia, quan et llevis pel matí i et miris al mirall, veuràs que t'has convertit en una nena molt lletja. Et sortiran berrugues, tindràs una boca desmesurada i unes dents enormes amb unes orelles mot grans. Després de dir-li això, la bruixa va marxar. La nena es va tornar a dormir i al dematí quan es va llevar del llit i va anar al bany, en mirar-se al mirall, es va espantar molt. Mai a la seva curta vida havia vist res igual. La seva fesomia havia canviat, ara era una nena molt lletja, però molt lletja, tan lletja que no volia sortir pas al carrer. La nena va baixar corrents i li va dir a sa mare: - Mama, mira el que m'ha passat. Ahir va visitar-me una bruixa molt dolenta i em va fer un encanteri i mira què m'ha fet. - Ahir la bruixa va parlar amb mi i em va dir que si et portaves bé amb mi i em feies cas, tornaries a ser maca com abans. La nena no va emprenyar mai més a la seva mare i des d'aleshores es va portar molt bé sempre. La nena havia après la lliçó i va recuperar la bellesa. I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.