Tracta a un ésser humà tal com és, i continuarà sent com és. Tracta'l com pot arribar a ser, i es convertirà en allò que pot arribar a ser. Blaise PASCAL
Existe el amor eterno? ¿somos capaces de amar a una misma persona todos los dias de nuestra vida? Habrá respuestas tan variadas y diferentes omo parejas enamoradas o no enamoradas. Si, porque hay relaciones que siguen manteniéndose cuando ya no existe el amor; y parejasque han pasado por todos los estadios del enamoramiento y ya no siguen juntas porque la pasión se agotó. Pero también hay relaciones que duran de por vida, incluso cuando todas las idolatrías hacia su compañero/a desaparecierón, porque el verdadero amor es el que va transformándose, mutando, adaptándose. Después de esa química explosiva de atontamiento, las aguas vuelven a su cauce y solo desde una posición reflexiva y equilibrada podemos comprender y apreciar cómo esa química va pasando por otros estados de vida. La madurez, la objetividad, el sacrificio, la compasión....No hay acción humana que provoque tantas exigencias, decepciones, alegrias o compensaciones como la de amar. Y pese a su capacidad para desgastarnos, vamos siempre en busca de unas migajas de ese amor que nos llena de felicidad y plenitud.
fuente de la revista: PSICOLOGIA PRÁCTICA NATIVITAT
PREMI ROC BORONAT
"Grans abans d'hora"
Les divertides aventis d'en Llufes Picaflor, la novel-la guanyadora del nou premi ROC BORONAT.
Un retorn nostàlgic i sornguer a la infantesa de les sargantanes a la butxaca i la juventut dels muricecs al calaix.
Menjamocs o carabruts, Polvo Guenyo, Sardina Bufona, Oli Cigroner i la resta de la colla acompanyen en Llufes per tot Sant Feliu. Fugen a canutades dels escuramoniatos o del desafiant Lara Bonic i sovint séstripen de riure fins a tenir singlot. Són tardes de diumenge al Casino, xicres de xocolata de can Fargas i hoquei agrícola amb canyes, en uns anys de diades franquistes que s'escolen a poc a poc entre els dits amb el clarejar dels nous temps.
Els Frares de la Verga del Mamut, el vell Somiatruites i l'ase Azaña, les primeres noies franceses o Verne i Salgari també desfilen per una enjogassada novel-la de creixement que no és només el fresc d'una època que s'acaba i un nou món que arriba, és també la presentació en societat d'una veu prodigiosa: la d'un narrador de condicions exepcionals i llengua personalíssima que traspua vivacitat amb jocs de paraules i silencis de cadències hipnotitzants.
" Naturalment, Víctor no s'adona del que es perd. En canvi, nosaltres, uns setciències insuportables, testimoniem avantatges. Senzillament, és una veritat que mai no és rodona. D'acord, mirem endavant, sempre construïm, que poc mirem qué destruïm."
NATIVITAT
Avui ha vingut l'Agustí Vilar.... Poeta i escriptor de Sant Feliu de Llobregat.
Premis literaris
Agustí Vilar guanya el XVII Premi Roc Boronat
La novel·la, 'Grans abans d'hora', serà publicada per Ara
Llibres: fins ara se n'havia ocupat Proa. És la primera vegada que un
escriptor invident guanya el premi
Una novel·la breu sobre la infància, de l'escriptor
invident Agustí Vilar, és l'obra guanyadora del XVII Premi Roc Boronat,
que concedeix anualment l'associació ONCE. 'Grans abans d'hora', que
narra la joventut d'un noi fill de Sant Feliu de Llobregat, des de
l'escola de monges fins als primers anys a la universitat, serà
publicada properament per Ara Llibres i l'autor recompensat amb 6.000
euros. L'entrega del guardó tindrà lloc aquest dijous a l'Auditori ONCE
de Barcelona. En el marc d'aquest acte es retrà homenatge a l'escriptor
Jaume Cabré, a qui es lliurarà en Braille un exemplar de l'obra 'Llibre
de preludis' i de l'obra 'El sentit de la ficció' en suport sonor.
El concurs té dos grups, un per a persones cegues i amb discapacitat
visual greu i el de novel·la breu obert a tothom. Per primera vegada en
la història dels guardons, un escriptor cec s'ha endut el premi literari
en la categoria general, oberta a tothom.
Un escriptor i poeta de Sant Feliu de Llobregat
La novel·la narra la joventut d'en Llufes, un noi fill de Sant Feliu de
Llobregat, que creix caçant sargantanes i rebent clatellades dels
frares de l'escola. Des dels seus anys d'institut fins als primers
cursos d'universitat, la novel·la va desplegant episodis significatius
d'una infantesa i adolescència "que potser va durar massa".
Agustí Vilar (Sant Feliu de Llobregat, 1955) és escriptor i poeta. Ha
publicat quatre llibres de poesia: 'Com s'estima un poble', 'Octubre
endins', 'Mirades sense fulles' i 'Sargantanacarícies'. El 1979 va
guanyar el Premi Martí Dot de poesia jove en català. L'ONCE Catalunya
convoca cada any els premis literaris en llengua catalana Roc Boronat en
memòria d'aquest escriptor i polític republicà, promotor del Sindicat
de Cecs de Catalunya, organisme que tenia com a objectiu ser l'òrgan
representatiu de tots els cecs catalans en temps de la República.
El jurat de l'edició d'enguany l'ha presidit Xavier Grau, delegat
territorial d'ONCE a Catalunya, i ha estat format per Elena Blaya,
tècnica de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat
de Catalunya; Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull; Vicenç
Villatoro, escriptor i director de CCCB; Leandro Lamor, delegat de
l'agència EFE a Catalunya; Izaskun Arretxe, directora d'Ara Llibres;
Xevi Sala, guanyador en la categoria de narrativa a l'anterior edició i
Marc Oriol Crespí, professor.
El port és l'hàbitat natural dels vaixells, mentre que la platja ho és dels banyistes. Una vegada a l'any, però, les embarcacions s'aparten per deixar pas als nedadors, en una competició molt particular organitzada pel Club Natació Barcelona la Copa Nadal. El repte, que consisteix a nedar 200 metres en aigües obertes fins al monument de Colom, fa més de cent anys que se celebra al port de Barcelona, és la prova esportiva més antiga de la ciutat i una de les més longeves d´Europa.
Tal com indica el seu nom, la competició se celebra cada any pels volts de Nadal, ja iniciat l'hivern i amb l'aigua freda.No obstant això, la primera edició es va endarrerir fins al 19 de gener del 1908, ja que els temporals que assolaven la costa catalana no van permetre fer-ho en la data prevista. En aquella ocasió el vencedor va ser l `alemany Edwald Poeschke, que va recórrer la distància en tres minuts i 17 segons començant des dels Banys Orientals, on es trobava la seu del club organitzador. Al principi només hi participaven homes, la categoria femenina no es va introduir fins al 1928. La competició se segueix celebrant avui, amb l'única interrupció de les edicions que van coincidir amb la guerra civil.
Una altra de les cites ineludibles per les amants de la natació que acull el port de Barcelona és la travessia que organitza el Club Natació Atlètic-Barceloneta. Aquesta competició es remunta al 1926 i se celebra cada any en dates de pròximes a la festivitat de la Mercè. El recorregut ha canviat en diverses ocasions ja que tant es podia veure els nedadors llan-çarse a l'aigua des del moll com les des d'una golondrina, en edicions més modernes.
A la imatge, un grup de participants de la travessia a l'inici dels anys 30 saluden a càmera . El guanyador d'aquella edició va ser Vicente Olmos, que va ser rebut per l'alcalde de la ciutat i pel president de la generalitat, Francesc Macià. Tal com passava aleshores, les proves de Natació al port segueixen congregant una multitud de participants.
Cristian ens visita al centre i ens explica els passos per fer el paper maxer....
Recordant la nostra aportació de fa un temps ....( on cada u va dibuixar en un full blanc i seguidament varem fer tires de paper i les va guardar en una bossa de roba)... on altres fulls de persones que han participat en el seu projecte, acaben en una mena de pasta que va fer ell.... i, avui ens ha fet la pràctica de com va estructurant la seva idea.
Gràcies Cristian... per el teu temps i tota la teva energia que hi poses en el teu somni, a nosaltres ens has contagiat i ens ha fet il·lusió participar ....
Ana, Valle,Javier,Hugo,Jesus,Rafa,David,Jordi,Vyara,Ana M.,Carles,Llorenç,Tere,Chus,Alfons,Rolando,Marcelo,Eloi,......
Es una hermosa noche de verano.
Tienen las altas casas
abiertos los balcones
del viejo pueblo a la anchurosa plaza.
En el ambplio rectángulo desierto,
bancos de piedra, evónimos y acacias
simétricos dibujan
sus negras sombras en la arena blanca.
En el cenit, la luna, y en la torre,
la esfera del reloj iluminada.
Yo en este viejo pueblo paseando
solo, como un fantasma. Antonio Machado (1875-1939)
Hoy nadie duda que la alimentación y la salud mental van muy enlazadas. Una alimentación adecuada mantiene en forma las células grises y ayuda a utilizar de forma óptima su capacidad de rendimiento. Ningún otro órgano del cuerpo es tan propenso a lesionarse como el cerebro.
Para que puedan funcionar sin ningún problema, las neuronas (células nerviosas) necesitan de una equilibrada mezcla de nutrientes, tanto de tipo macro como de micro, pero sobre todo energía y agua. Los estados leves carenciales, que en muchas ocasiones permanecen ocultos, llegan a acarrear severas consecuencias. Así, junto al estrés y la escasez de sueño, también la avitaminosis o la falta de ciertos oligoelementos, pueden conducir a serios trastornos en la capacidad cerebral e incluso del bienestar mental.
Entre que el seu oncle Joan li va ensenyar a crear mons i el premi d'honor de les lletres catalanes han passat seixanta anys. Doncs sí. L'oncle Joan va ser una figura clau en el meu despertar literari. Igual que l'Aina Moll seria qui em guiaria en el català literari o l'escriptor - i company - Jaume Fuster qui m'introduiria a la novel.la negra.
La seva primera novel.la, però, no era negra, sinó sobre l'arribada del turisme a Mallorca. Exacte. Les cròniques d'un mig estiu pretenia explicar el canvi que va experimentar l'illa amb la arribada dels turistes des de la mirada d'un grum d'hotel. Amb els beneficis, com l'obertura de la ment, i els nombrosos perjudicis.
Les seves novel.les solen tractar temes de rabiosa actualitat. Em surt espontàniament parlar de l'especulació urbanística, de la corrupció, de l'ecologisme...des del punt de vista d'una dona. amb naturalitat. Igual que quan vaig crear la primera detectiva de la literatura catalana! L'onia Guiu, una antiheroÏna, a qui li agradaven els pintallavis i que no entenia de cotxes. Ha ha ha! com jo.
què va representar per a la literatura catalana la generació dels 70 de la qual vostè va formar part? La mava generació va revolucionar la literatura i va posar en circulació gèneres
(gastronòmic, eròtic,etc.) que no s'havien conreat abans.
En los atardeceres azules de verano
iré por los senderos,
picoteando por el trigo,
a pisar la hierba menuda:
soñador, sentiré su frescura bajo mis pies.
Dejaré que el viento bañe mi cabeza desnuda.
No hablaré ni pensaré nada,
pero el amor infinito ascenderá en mi alma,
e iré lejos, muy lejos, igual que un bohemio,
por la Naturaleza, feliz como junto a una mujer.
Arthur Rimbaud, escribió versos siendo un niño.
su inspiración poética parte de la experienca sensorial de la realidad, como en este poema, donde describe las inolvidables sensaciones de las tardes de verano.
La tetragonia se conoce como "espinaca de los pobres" y tambien" Espinaca de Nueva Zelanda" de donde es originaria. Sus hojas son similares a las de una espinaca ero màs carnosas y con una forma màs triangular. Pero no es una espinaca ni pertenee a la misma familia botànica. Al contrario que la espinaca Spinacea oleracea, la tetra gonia es interesante cultivarla como un buen recurso para el verano y el invierno, pues podemos cosecharla hoja a hoja a lo largo de tres años que dura este cultivo. Contiene mucha vitamina C, es refrescante y revitalizante ademàs de otras ventajas que iremos detallando junto a algunos aspectos de esta verdura que llegò a INglaterra en el siglo XIX y que hace tiemp se cultiva también en ests latitudes.
Una espinaca veraniega de prolongada cosecha.
Se cosecha a partir de junio, y un poco en funcion de nuestras necesidades. Se recolectan unas a una sus hojas triangulares, o los pefqueños racimos de los extremos, porque asi su crecimiento es continuo.
Una vez retires el cultivo, pondrás compost o un abono verde y no se debe repetir en el mismo lugar hasta pasados 3 años.
Será una hortaliza generosa. Tanto es asi que si tenemos exeso podemos recurrir a congelarla una vez escaldada en agua hirviendo unos minutos, como hacemos con las espinacas, incluso será un buen acolchado, y un buen aporte para el ganado y para el comost. sabemos que la tenemos siempre a mano en el huerto. Las hojas son más carnosas que las de las espinacas, pero saben bien. Se puede comer cruda en ensaladas, o cocida en cremas y potajes, o como acompañamiento de otros platos cocinados. Tiene propiedades antiescorbúticas por sucontenido en vitamina C y además es nutritiva, refrescant y revitalizante.
el gazpacho hoy se ha aligerado mucho
y es un plato liviano que se sirve como
aperitivo y como primero pero el original
era mucho mas contundente
mas conocido como sopa de tomate
se toma caliente en invierno y frio en
verano.
se toma antes de las carnes y platos fuertes
el ajoblanco es otro tipo de gazpacho
hay mucos tipos de gazpachos
rosa blanca como perla
de perfume impoluto
brillante como una estrella
la niña de mis ojos
esmeralda de mi corazon
sangre de mi sangre
carne de mi carne
indudablemente bella
sin duda amablemente bella.
Poesia als pars
Lletres i paissatges
Quinze recitals poètics, dos actes commemoratius, un homenatge i trenta-sis artistes, entre poetes i músics,
us acompanyaran per vuit indrets als espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya i set a altres espais naturals. 16 d'abril al 27 de novembre del 2016.
La poesia fou allò indiscutiblement real
i aquest ve a ser el pinyol de la saviesa;
Allò més poètic consisteix a sospitar
que tot és llavor, (...) Carles Hac Mor
"Tracta a un ésser humà tal com és, i continuarà sent com és. Tracta'l com pot arribar a ser, i es convertirà en allò que pot arribar a ser". Blaise PASCAL
Dedicat a l'Antonio, Eloi, Alfons, l'Anna, l'Encarna i Montse del Telecentre.
Dedicat a la Marta, l'Oriol, Esther, Susana, Eva, Annabel, Joan i Yolanda de la Biblioteca Montserrat Roig.
Gràcies de debò.
Vitrall
Logo Pins d'Or 1994
Reproducció del original, realitzat per l'Alfonso 27/03/1997 pirogravat a la fusta.
revistes rebudes al 2009 -LA FONDA- L'ORENETA, LA PATUM- ITAL ITAL - EL CAU OBERT- SOL DE MITJA NIT- FRAGMENTS 38 - NOU CAMI- CLUB SOCIAL ARAPDIS- TERRES DE PONENT - L'ESTEL BLAU - SARGANTANA.-Xavi
grup de lectura a la biblioteca -dimecres mati -Tere, Sole, Antonio, Mª Carmen, Roberto, Miquel.
Jorge Bucay- Cuentos para contar - El Principito de Antoine de Saint-Exupéry - Nueve cuentos sin final feliz de Anton Chéjov- La rana que no sabía que estaba hervida de Olivier Clerg -
Avui ha vingut Cristian
