La política és una misèria

Fins fa poc quan una persona es disposava a parlar de política mirava el telenotícies llegia la premsa , o escoltava la ràdio.
Els temps han canviat, i ningú sap de que parla, són tantes les mentides, durant tant de temps, ens han manipulat tant, ens han espaculat tant amb la veritat de la societat, que la sensació de fracàs és total, la gent comença a sentir vergonya d'una manera de fer que informa després de la desgràcia, com el policía que arriba tard.
Intenten explicar els mitjans de comunicació que s'ho havien pensat dos cops abans de fer més retallades, i que s'ho havien pensat dos cops abans de dir que pagarien els mateixos de sempre, i que el poder polític ja fa  estona que abusa d'aquest poder, de la nostra butxaca, i de la nostra paciència també, no era necessàri ser un expert per saber que tenir la societat enfadada ens fa més dòcils, o mésperillosos, i de fet no era tant extrany d'imaginar que de fet som la majoria els innocents que no ens creiem dòcils, però tampoc violents, això sí, amb una gran capacitat de desenganyar-nos cap a la misèria del mileurista, i molt honrradament, per adobar-ho del pensionista, i encara bo que em paguen les vacances!!!
La meva opinió sobre el discurs de premsa i televisió, que volgues o no, procura obeïr a qui mana, és en definitiva com a mínim una misèria en optimisme, destrempa, i fa que es perdi la il.lusió de fer més d'allò que es precisa, no m'exigeixo més que ells, lo qual és un problema, la misèria de la meva política diària no vol ser millor que la del món, i ai xò és de fet la meva miserable rutina, poc exigent perquè m'han desanimat tant!!1
Finalment la vida continua, i avui començo una nova activitat de grup, i potser hauría d'espavilar-me per trobar una mica d'oxígen en aquesta rutina tant avorrida i mediocre, però almenys no sóc un polític i no he de sentir la vergonya de ser un "lastre"per la resta de la humanitat.

Roc