dimarts, 15 de maig de 2012

La lliga del mal rotllo

S'ha acabat la lliga, una temporada menys, i arriba la calor de l'estiu.
Quina temporada! Sempre rivalitzant contra el madrid, i ells amb el Barça. Tot un any separant el món coatidià entre partidaris dels uns o dels altres, quin estrés, amb tota la moguda mediàtica de les dues ciutats més importants d'Espanya, potser dos països diferents, dues llengues, i una rivalitat que arriba al moll de l'òs.
S'acaba la guerrra i tots tornem a la piscina, anirem de vacances, i descansarem de tanta tensió acomulada entre Messi i el crack del madrid que no vull ni recordar.
Està clar que sóc del Barça, i de fet desde que Maradonna era jugador nostre, també perqué és tradició familiar, em fa recordar el meu avi quan era viu, els amics que tenia a l'adolescència, i infinitat de records que van passar mentres feien el partit de la jornada per televisió,el ritual número 1 del cap de setmana, amb cervesa i ben acompanyat, és una manera de fer vida social, sortir de casa i reunir-se amb els amics.
El futbol professional és segurament un gran negoci, però en el meu cas també l'he practicat per diversió un milió de vegades per arreu, he jugat a futbol tantes vegades que ni ho recordo, és el meu esport praferit desde que tinc ús de raó, crec que a perbulari ja hi jugava, als nou anys vaig començar-lo a practicar en un equip federat, i fins els 23 sempre vaig disputar amb els colegues almenys un partit a la setmana, sense mencionar que practicava constanment cada dia a casa dels meus avis cada dia, de fet fins a desesparar laveïna, la Juanita, que si no hem va matar seria perquè era millor persona del que em semblava.
La temporada s'ha acabat, i ara als33 anys, per primera vegada en ma vida, ja no jugo a futbol amb la frequència d'ençà, ja només he d'apagar la tele per oblidar-me d'aquest joc tant universal.
Tot i així, he de reconèixer que la vida sense futbol és per a mi com començar de nou, gairebé segur que hi recauré, rapatiré de ben segur, m'hi tornaré a enganxar, el futbol és per a mi tant necessari com la religió, és la meva religió, el Barça la meva esglèsia, i en Guardiola el meu Papa.

Roc

1 comentari:

teresa fabregat ha dit...

M'agrada molt aquest relat, l'entenc i em complau.+
Teresa