dimarts, 6 de novembre de 2012

El relat de Teresa

Recordo la meva infancia feliç. creixent amb els meus 7 germans. La casa era plena de somriures i de plors, de baralles i e petons, d'una mare pacient i un pare quasi inexistent, el meu germà grau em va fer de pare, jo era la més petita de la colla.
Als 7 anys vaig enmalaltir, tot va començar amb un sennzill constipat que es va anar complicant. Vaig deixar d'anar a l'escola degut a les febres altes qye tania. Tot el que va seguir va passar com un instant, ja havien passant 10 anys. 10 anys dintre de la meva habitació. Allà ho vaig aprende tot, llegir, escriure principalment. També escoltava molta musica que em pranportava a un món desconegut per tothom. Era el meu món, ple d'enyorançes i d'esperançes, somnis i malsons.
A cada costat del llit hi havien dues tauletes on s'hi amuntegaven un munt de llibres que la mare em portava de part dels meus germans que els hi era prohibida l'entrada a l'habitació. El meu armari era buit, quatre pijames, una bata i uns sabatilles.
El dia que el metge em va dir que podia sortir al carrer amb mascareta, se'm va obrir el cel.
 Aquell cel que tenim havia vist per las meva finestra es feia realitat amb barrejat amb els sons de la ciutat, les olors de la gent que cominaven, els diferents colors que tant havia llegit als llibres es convertien en realitat.
 Així és com va començar una nova manera de viure totalment desconeguda per mi.

Teresa
escrit per Vyara.