El conte de Teresa

Quan tot just eren al replá vaig obrir la porta abans que tornessim a trucar al timbre. Eren dos homes l'un vestit amb texans blau clar esguinçats i sota una caçadora de pell vella de color marró, es veia una semarreta negra, l'altre anava molt ben trajat, vestit blau marí, camisa blanca i corbata negre. Les altres dues persones eren dues noies molt joves, una d'elles era una enanita de pell morena i cabells llargs, l'altra era prima i rossa, totes dues anaven d'esports, amb vambes victoria de color blanc. Em van increpar amb preguntes sobre la desapareció d'en Cristian, el meu company de pis, el qual jo no m'ha havia donat que no hi fos, doncs pensava que estava dormint. LA noia d'en Cristian havia anat a la policia i aquesta havia vinguta registrar el pis.
La enanita buscava per sota dels armaris, la noia va dirigir-se a la seva habitació i en sortir corrents amb un gran paquet de dorga. Els homes van començar a fer-me preguntes, jo no sabia res de la vida d'en Cristian, però el molt mal parit havia deixat una carta siguada per mi dirigida a un tal Robinsons sobre on havia de deixar la droga, sota el pont a les 5h. de la matinada. M'havia ben ambolicat. La policia em va enmanillar i poc després vaig saber que el Robinsons se havia deslliurat de la poli hi havia fugit. Mai hi perdonaré.

Esctritora del tema -Teresa
Escrit per Vyara