dimarts, 6 de novembre de 2012

Antiga aparença

Que bonic és ser jove per tenir tants i tants amics. Però ja de gran no queda gairebé ningú que desde la meva perspectiva, una mica pesimista, tingui l'expedient immaculat.
La majoria de les vegades ha quedat un Expedient X a la meva memòria, i algunes vegades amb secret de sumari perquè no és bo que es sàpiga segons què.
Costa ser sincer, a veure qui és el guapo que té la consciència tranquila, qui dirà que és el millor amic que altri pugui tenir, no és gaire creïble dir que som una pinya, la veritat és que qui mes qui menys s'ha endinçat al món adult, amb feines, família, responsabilitats, o enganxats a un o altre submón.
No sempre ha sortit tot com ho havia somniat, de fet em queda la il.lusió de seguir el meu propi destí, de lligar això amb el meu futur, i ben capficat en un món fantàstic on encara crec en una bola de drac que em salva de la rutina, i que va més enllà del contacte amb la realitat, que ja que m'avorreix, és sempre mesurada pels meus íntims, i que,encara que incansables "guardians de la veritat" que són els professionals que em jutgen, i els familiars que no creuen que em pugui guardar un As a la màniga, perquè seria símptoma d'alguna raresa mental.
Però sense aquesta raresa tindria una vida encara més avorrida, i per tant prefereixo ser un somniatruites, que un ciutadà ja força gris, i per força! 

Roc