dimarts, 13 de setembre de 2016

Lectures en veu alta

L'àngel de la pluja
ha caminat descalç,
sobre les aigües
i ha deixat un rastre
de plata tòxica

que ara busca infiltrar-se en al memòria tova
dels mol.luscs i les posidònies,
dels crancs aturats en quart creixent,
d'aquestes criatures fetes d'aigua i pregària
que també som.

Lentament i amb cautela
anem retornant a la simetria renaixentista
de l'interior de la closca,
a la remor sedant de les constants vitals.

Era diferent el miracle que demanàvem
(ni llum, ni trompetes, ni peixos multiplicant-se
en l'otrocitat de l'excés).

Un gest més íntim
i eixut,
més semblant al grapat de sal
que també som.

Gemma Gorga