dimarts, 6 de setembre de 2016

Poesia

Nit de l'ángel

he lluitat amb un àngel
d'inusitat ardor
-ell gran i fort, jo temerari-,
vingut a mi perquè participés
d'allò més alt que salva


Tens com la nit, amb meravella
i esperant, entre les seves
mans debatent-me, quin misteri
naixia en mi, que m'igualava
com a la nit, sobrepassant-me?
Quasi vençut, ell em cedia
part del seu foc, jo veia
l'escala de la llum,
per on els cants devallen
al solitari cor.


JOAN Vinyoli