dimarts, 13 de setembre de 2016

El JARDÍ ORIENTAL






Diuen que l'espiritualitat japonesa té el seu origen a la natura. Potser aquesta és la raó per la qual hi ha grans jardiners japonesos.
El jardí occidental ha estat un jardí quadriculat, organitzat d'una manera geomètricament harmoniosa, on les plantes no són individus sinó components de complexos més grans. unes quantes plantes formen una bordura, un camí, un tancat (veieu el parc del laberint d'Horta, o el de la ciutadella, si en teniu cap dubte), el jardí occidental respon a un manera racional, intel.lectual, euclidiana, arquitectónica: el nostre jardí forma part de l'arquitectura i té columnes, paviments, pèrgoles, parets, portes. Es la representació del paradís endreçat a escala humana: és el jardí de les estàtues, on la presència humana es manifesta a cada racó.
El jardí japonès. és el jardí de l'artista, no de l'arquitecte..Ès el jardí que integra l'esser humà i la natura, és el jardí que pren una dimensió més enllà de la natura, és el jardí que pren una dimensió més enllà de la humana, on cada planta cada pedra, té un significat. No és un jardí pensat per satisfer els humans, és el jardí d'allò diví. El jadí japonès és una experiència vital, un manifest de la grandesa de la natura i de la petitesa dels humans, com es pot veure als jardins del Kinkaku-ji a Kyoto, constuïts durant el període Muromachi, on es van incorporar els coneixements zen provinents de l'Índia i de la Xina, que porten a l'alliberament espiritual.
llibre una manera de conviure amb el món vegetal ..... Silvia Burés