Pacient de la URS

Estic aquí, a la biblioteca Montserrat Roig.
Ja feia uns quans anys que no passava per aquí.
Intento escriure el que puc.
Ara fa uns dies que no trobo les paraules adients per dir alguna cosa.
Seria molt fàcil copiar-ho, no és el cas.
M´agraderia ser escriptora.
Em costa molt ser-ho.
Cóm podria plasmar aquestes idees?
M´hi és molt difícil.
Per ara estic escribint el que el meu cervell em mana.
Sembla fàcil però no ho és.
Estic passant una dura lluïta que a la fi m´hauré d´arreglar; Uns impulsos que l´únic que em fan és destruïr-me.
Viure la meva llibertat sense que aquests impulsos no em guanyin.
Jo només vull deixar els mateixos, i portar una vida més normalitzada possible.
Torno a dir que aquests impulsos no són gens fàcils de portar.
He d´estar anys i anys per acabar el que és la mateixa història.
És moltíssim difícil que aquests pensaments existeixin al meu cap.
No puc deixar de donar-li voltes al mateix.
Com podreu veure, no és fàcil d´oblidar-ne.
M´en estic ensortint però vaig molt lenta, el meu cervell no dóna per tant.
M´agraderia que tingués en la memòria només que idees positives i no les negatives.
M´agraderia que només tingués en el cervell pensaments força interessants per poder explicar el què em passa de veritat, i així podria acabar més aviat, és a dir, sabria el motiu o la clau d´allò que em fa la guitza contínuament.
G