Ull de peix,d'Isabel-Clara Simó

Estimada amiga, faig un breu comentari sobre el teu article, un article que m'ha semblat àcid, indignat, i molt patriota.
Crec que parlar d'aquest article és talment com parlar de mon germà, i com que només tinc la secundària no divagaré envers l'article, sinó que em limitaré a parlar de la persona que hi ha derrera del meu brother.

Primer de tot has de saber que al balcó de casa hi tenim desde fa molt de temps la bandera del barça, que és combinada amb l'estalada,i combina donsc la nostra patria amb el sentiment culer que ens identifica.
La gràcia estar en que el nostre barri hi ha molts veïns d'orígen espanyol, i el combat de banderes està bastant a la par. També hi trobem una Republicana, una estalada, una senyera, iper contra partida un parell d'espanyoles constitucionals, i alguna amb el toro manso. El clima al barri de debò que és bo, però quan juga la Roja ell i jo diem gora espanya.( cançó de Lendakaris Muertos).

El brother, és independantista, indignat, okupa, anti-sistema, anti-feixista, i treballa de transportista. Això últim ho dic perquè cada dia se les ha d'haver amb uns quans troglodites del segle 21.

Jo en canvi sóc pensionista, m'agrada el futbol, i sóc una mica més moderat que ell, mai m'han hostiat per ser catalufo, i el crit de gora espanya és com allò de l'Eurovisió, ¡Que sí fós Veritat!

Concloc, desde fa mil anys he rebut l'antídot a tanta tonteria patriòtica, és la música del brother que s'hi pixa desde el primer dia.Me les sé totes, i la música és cultura, ¿No nos vamos a enganyar? ( Cançó de Kortatu).

Tinc ambdues versions gràcies a mon germà, i això és està ben informat!

Roc