Avui a Lectures en Veu Alta, l'Anna ha llegit un poema de Salvador Espriu.
Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il.lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar.te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que hoestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d'Istambul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquests nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol:
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.
Salvador Espriu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada