La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
Robert
2 comentaris:
En realitat, la intenció de discutir la seva entrada al bloc és increïblement realista. Jo l'opció d'escoltar alguna cosa totalment nou amb això a causa que realment proporciona el mateix lloc dins del meu Estats Units durant aquesta matèria de manera que aquesta ajuda específica? Un munt tots els s. Vaig tenir l'oportunitat d'una bona mirada sobre el tema, a més va notar un gran un nombre de blocs, però en contrast amb això. Gràcies per revelar tant dins del seu lloc web.
hola pinsdor, me n'alegro que t'hague agradat un arbre meu per a il·lustar un poema de Joana Raspall, però t'has oblidat de nombrar l'autor i procedència
Publica un comentari a l'entrada