dimecres, 17 de novembre del 2010

Homenatge de Joana Respall




L'ase i el tractor



Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia , a mitja llaurada,
el motor es va espatllar.
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remorcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni pas.
L'home prou l'escridassava:
-Avui!, que no arrencaràs?-
En rebre xurrucades,
bramà l'ase:- A mi, no !
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tracror.


Aquest poema de l'ase i el tractor és divertit. El pagès que se sent
molt eixerit comrant un tractor per llaurar
el camp i deixant l'ase en un racó. Quan el tractor
s'espatlla, l'ase que és més eixerit que el pagès, li diu
que li doni garratades al tractor, vejam si aquest es posa en marxa.
Em fa gràcia el poema perquè el pagès
queda com un ase i l'ase com l'aixerit.
Tere Mas
Vyara