La meva poesia de Joana Raspall

L'espera

T'espero i sé que vindràs
s'em fa l'hora cançonera!
Que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no em trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

Què em suggereix?

És un poema amb molta sensibilitat que explica la història d'un amor enyorat.
El poema no és trist; és un crit de joia amb l'esperança que tornarà.

Tere Mas
Jose M.