Avui 8 de març dia de la dona, un homenatge a totes les dones, i vull fer-ho especial per la Muriel Casals que després d'un absurd accident caminant per el centre de Barcelona. Ha estat una pèrdua molt sentida per moltíssima gent. La que va ser presidenta d'Òmnium Cultural durant cinc anys i breu diputada al Parlament era una persona estimada i respectada dins i fora dels ambients catalanistes. Al llarg dels seus setanta anys, va deixar una empremta admirable, basada en una actitud sempre dialogant i una dedicació eficient i alhora apassionada a totes aquelles tasques que va assumir.
La virtut principal de Muriel era saber estar. Ella sabia estar sempre en el seu lloc, ni un pas més endavant ni un pas més enrere, sense afectacions ni falses modèsties, sense afany de protagonisme i sense eludir les responsabilitats. No li feia por cap repte, no li feia mandra cap gestió. Aquest sentit tan acusat del deure era també generositat i empatia. Sabia trobar en tothom un punt de connexió i de complicitat. (de la revista Serra d'OR per Francesc M. A.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada