dimarts, 8 de març de 2016

LES DUES MUNTANYES: ESCRIT PER LA MEVA FILLA

En una terra deshabitada hi habia dues muntanyes que s´alçaven al mig d´una gran plan. Una, era molt alta. Estava formada per unes roques grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s´amagava. Des del cim d´aquesta muntanya hon podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra. L´altra era més petitona. No tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L´unica cosa que ens podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges. Un dia, la muntanya gran pensava: "jo sí que en sóc de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan baixa i tan lletja. No m´agrdaria gens ser com ella..." La petita també feia els seus pensaments, i deia: "per qué dec servir jo? Sóc baixa, trista...., no tinc ni un punt que brill..., només quatre herbots que prou feina tenen per a créixer". Ah! peró..., sabeu que va passar? Doncs, que un dia van arribar per aquelles trres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar. En veure aquelles muntanyes, van pujar a la més alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir que-darse al seu cim. Ostres! s´adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi habia ni un sol lloc per poder clavar la tenda.. Ben desenganyata van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant. No sabeu pas l´alegria que van tenir quan van vure que allá sí que que la tenda es clavava fácilment. Van passar uns dies, i com que ihi estaven tan bé, decidiren quedar-shi una bona temporada. llavors come´çaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera. nativitat Fuillerat