RISC,CAMÍ. Viure esperançat és, en moltes ocasions, fruït de la voluntat més que fruït de l´atzar; només esforçant-nos a trobar els motius per viure esperançadament podrem trobar realment l´esperança. Dels versos de Miquel Martí i Pol s´aprèn que l´esperança arriba quan sabem fer del silenci un lloc fructífer que ens permet expressar el desig de viure en plenitud, però aquest desig porta implícit que cal assumir riscos i que cal no aturar-se mai en la recerca de l´esperança. Arriscar és sortir d´un mateix, superar la pròpia limitació i el propi patiment per enfrontar-se a la vida que volem viure. L´esperança comporta uns riscos que cal estar preparat per assumir: el risc d´emprendre una lluita contra els atzars que limiten el nostre dia a dia, el risc d´equivocar-nos en les tries que fem per obrir portes i finestres a la novetat inesperada, el risc de perdre, a voltes, i haver de començar de nou el camí, el risc de la incomoditat, el risc del cansament... Arriscar-se és necessari per poder vèncer la por i per alliberar-nos de les limitacions que la vida mateixa ens imposa. Els impediments físics, psicològics, econòmics, socials...,cal esforçar-se per superar-los amb acceptació, amb paciència, amb bon humor, amb valentia, i també amb la revolta que ha de permetre capgirar la pròpia vida i el món que ens envolta. Com diu Martí i Pol, cal "persistir en el risc i en l´esperança"sense temor de perdre", tot fent camí. Fer camí no és desplaçar-se, anar d´un lloc a l´altre; és avançar, enriquir-se a cada pas, fer via cap a una realitat que volem que sigui millor que la que ens toca viure. Emprendre el camí de la vida amb voluntat de progressar, fins i tot quan ni el propi cos ens sosté, reclama una tenacitat i un entusiasme que omplen la vida de sentit. I com diu el poeta, si aquesta vida és compartida, si en el camí cap a l´esperança sóm generosos i sincers amb els altres, si ens mantenim fidels a nosaltres mateixos i als nostres ideals tot arriscant la vida, tots els camins seran bons "per fer camí". El camí ha de ser compartit de la mateixa manera que l´esperança ha de ser compartida, i en la mesura que avancem del jo cap al nosaltres ens serà més fàcil de comprendre el sentit de la ruta. Avançar conjuntament i trobar motius compartits per reprendre cada dia els nostres compromisos particulars ha d´ajudar-nos a viure.