dimarts, 20 de gener de 2015

PROCLAMO L´ESPERANÇA

L´obra de Miquel Martí i Pol ha tingut una repercussió important en la cultura catalana des de la dècada dels setanta del segle XX. El reconeixement popular ha estat potser el més notori, i és del tot comprensible si es té en compte l´afany del poeta d´esdevenir-com ell mateix deia-"intel.ligible". Les repercussions i el ressò de la seva poesia en el discurs nacional, i la concepció de l´ésser humà com a centre de la reflexió civil han esdevingut també cabdals en el reconeixement de la seva vàlua artística i humana. I la voluntat de "ser útil, no imprescindible" per al país-com va confessar al seu amic Joan Oliver-també ha acabat donant el seu fruït, si ens fixem en el gran nombre de lectors que sempre ha tingut. Amb el temps,a Miquel Martí i Pol també li ha arribat el reconeixement acadèmic merescut, i força estudis universitaris han demostrat la seva importància en la tradició literària en llengua catalana. Tot això, i especialment la lectura atenta de la seva obra, posa de manifest que la seva aportació a la lectura i a la societat catalanes és complexa; i és aquesta complexitat la que ens permet aproximar-nos al seu llegat des de perspectives ben diverses i, segurament, totes elles complementàries. El llibre que teniu a les mans ofereix una d´aquestes mirades possibles i proposa un itinerari de lectura que es fonamenta en la presència de l´esperança en l´obra del poeta de Roda de Ter. No es pretén presentar un llistat de citacions, de versos, de pensaments inconnexos, com si es tractés d´un recull d´aforismes, sinó que el material s´ha organitzat de tal manera que el llibre planteja al lector un itinerari de lectura que, d´una banda, li ha de permetre reflexionar sobre el concepte d´esperança i, de l´altra, l´ajudarà a conèixer quina era la concepció d´aquest "do"-com l´anomenava Miquel Martí i Pol-que es desprèn de la seva obra. En el conjunt de la poesia de Miquel Martí i Pol, i també en els seus escrits en prosa o en les entrevistes que va concedir, les referències a l´esperança apareixen de forma reiterada,i això permet plantejar un itinerari de lectura en el qual la paraula poètica trenca el silenci, la solitut, la immobilitat, i ens convida a caminar cap a noves fites. Aquest canvi el poeta el planteja com un camí al llarg del qual caldrà arriscar la pròpia comoditat, i aquest risc només és assumible des de l´esperança. La superació de les dificultats i la possibilitat de renéixer amb una experiència vital diferent condueixen indubtablement a un futur millor que, per a Martí i Pol, només es pot assolir gràcies a un posicionament esperançat davant dels fets i les vivències que experimentem. Mentre construeix aquest futur millor, el poeta expressa i manifesta allò que per a ell és essencial, i en les seves paraules esdevé perdurable. I quan l´esperança triomfa en la seva vida i la seva existència pren sentit pel fet d´afrontar el que és essencial, s´assoleix la plenitut anhelada, el final del trajecte al qual tot ésser humà desitja arribar. GEMMA