Fa molt molt temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible,que podia caminar, volar nedar, i tenia un alé tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l aire i prodúia la mort a tots els qui el respiraven.
El mostre era l estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitans de Motblanc van pensar en donar al drac,cada dia de menjar a una persona, per intetar clmar lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l abominable béstia se n deuria sentir satisfeta, per que deixá de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Peró heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era mol simpática, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s oferin per substituir la. Peró el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d anar.
I així fou con la jove doncella sortí de castell per trobar se amb la béstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Peró mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc la donzcella se l mirá i l advertí.
Fugiu fugiu rápidament d aquí noble cavaller, si us quedeus per aquí, apareixerá la béstia i només us devorará.
El jove cavaller, se la mirá i li contestá
No patiu jove doncella. Si sóc aquí es per qué hi he vingut expressament.he vingut des de molt lluny per protegir vos a vós i a alliberar el vostre poble d aquesta fera,
No va tenir temps ni de dir aixó, que de cop i volta va sortir la fera, davant l horror de la princesa i el goig del cavaller.Va comensar una intensa peró breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llanca, que va deixar malferida a la terrible béstia i la matart. De la sang que en brollá, en sorgí rápidament un roser, roses més vermelles que la princesa hagués vist mai,roser del que el jove cavaller en talla una rosa i li oferí a la princesa.
sole.
El mostre era l estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitans de Motblanc van pensar en donar al drac,cada dia de menjar a una persona, per intetar clmar lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l abominable béstia se n deuria sentir satisfeta, per que deixá de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Peró heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era mol simpática, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s oferin per substituir la. Peró el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d anar.
I així fou con la jove doncella sortí de castell per trobar se amb la béstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Peró mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc la donzcella se l mirá i l advertí.
Fugiu fugiu rápidament d aquí noble cavaller, si us quedeus per aquí, apareixerá la béstia i només us devorará.
El jove cavaller, se la mirá i li contestá
No patiu jove doncella. Si sóc aquí es per qué hi he vingut expressament.he vingut des de molt lluny per protegir vos a vós i a alliberar el vostre poble d aquesta fera,
No va tenir temps ni de dir aixó, que de cop i volta va sortir la fera, davant l horror de la princesa i el goig del cavaller.Va comensar una intensa peró breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llanca, que va deixar malferida a la terrible béstia i la matart. De la sang que en brollá, en sorgí rápidament un roser, roses més vermelles que la princesa hagués vist mai,roser del que el jove cavaller en talla una rosa i li oferí a la princesa.
sole.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada