Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d abril plovia a
poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi,darrera
la finestra, mirávem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa,benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny la sosfrenca
del pobre drac i deia
mol suament els noetre
petits noms, i ens somreia,
Espriu
sole
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada