LES DUES MUNTANYES´

En una terra deshabitada hi habia dues muntanyes que s´alçaven al mig d´una gran plana. Una era molt alta . Estava formada per unez roques grises, quasi blanques, quebrillaven des que sortia el sol fins que s´amagava.Des del cim d´aquesta muntanya hon podia contemplar pertots costats una gran extensió de terra. L´altre era més petitona. Nno tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L´unica cosa que ens oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges. Un dia, la muntanya gran pensava: "Jo sí que en sóc, de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan vaixa i tan lletga. No m´agradaria gens ser com ella..." La petita també feia els seus pensaments, i deia: "per qué dec servir jo? Sóc baixa, trista..., no tinc ni un punt que brilli.., només quatre herbots que feina tenen per a créixer". Ah! però..., sabeu que va passar? doncs, que un dia van arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar. En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim. Ostres! S'adonaren de sobte, que tot era pedra i no habia lloc per a poder clavar la tenda...
Ben desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.
No sabeu pas l'alegria que van tenir quan van veure que allà sí que la tenda es clavava fàcilment.
Van passar uns dies, i com que hi estaven tan  bé, decidiren quedar-s'hi una bona temporada.
Llavors començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una figuera.
 Aquella muntanya que pensava que no servia per a res, va convertir-se en un lloc maravellos, on la vida era
agradable i acollidora. Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la igual, com al principi.

Escrit per la meva filla:       NATIVITAT  FUILLERAT