Em pregunto sincerament, per a una persona com jo, que ha tingut problemes de paranoia, què cal saber de les audiències. ¿Què és millor la qualitat de qui escolta o mira, o la quantitat de l'audiència, per si el tamany importa?
Cosa curiosa ser escoltat, o mirat, o observat, almenys no ignorat.
Cosa curiosa volguer saber, aprendre, o adaptar-se, també al costat bèstia de la vida.
Cosa curiosa que la ment tingui dolor, alegria, o eufòria, i també memòria.
Barallar-se per a una audiència, cosa curiosa.
El marketting, la publicitat, el capitalisme, i tots els braços del sistema.
Manipular l'audiència, cosa curiosa.
La política, la cultura, l'alieanació de la classe social.
L'audiència amb un expert d'audiències, cosa curiosa.
Ser pacient d'un psiquiatre, pressumte algo d'un jutge, o pressumte malalt d'un doctor en amor, "o sexe".
El poder de l'audiènia, cosa curiosa.
La seguretat social, drets i privelegis, alguna cosa que negociar, alguna cosa en que comerciar, una història per vendre.
L'audiència dictarà sentència, cosa curiosa.
La vida amb audiència és molt hipocondríaca, inventes un problema, i després te'l soluciones amb una bona dóssis d' adrenalina davant d'un públic enterat, és l'èxtasis d'una bona actuació molt íntíma.
Hipocondríaca perquè és obssé solucionar un problema que no existia, i a sobre enportar-se la morena.
En fi, desde Napoleó, fins a Judes a Lord Vader, mai algú havia gosat dir que era hipocondríac mental.
I quinze anys després resulta que eren les meves fantesíes, fantesíes envers el món, fantesíes que tenia, he tingut i tindré, en aquesta vida, que és l'única que hi ha, i que ja són els meus pensaments, emocions, i sentiments, i en fi, són la meva persona, potser desdoblada, però sempre jo.
Hopocondríaca perquè és obssè solucionar un problema que no existia
Fins que la Força m'acompanyi!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada