NUCLEARS . UNA INDÚSTRIA ESTANCADA.

Allargar la vida útil de les centrals és la principal aposta després de Fukushima
La indústria nuclear continua submergida en un fort estancament en termes globals. Els alts costos de les seves inversions econòmiques i la dificultat per recuperar-les, així com una certa síndrome de Fukushima, són factors que juguen en contra seu. La construcció de noves centrals nuclears és
una excepció al països occidentals. A Espanya, el Govern exclou la construcció de noves centrals i
s'inclina per prolongar-ne la vida útil. A tot el món hi ha set centrals menys que fa deu anys. El paper d'aquesta font d'energia està declinant.
A la UE, entre els projectes que han estat esmentats per invocar el renaixement nuclear hi ha la planta d'Olkiluoto, a Finlàndia, la qual porta un retard de quatre anys. França, Bulgària i Eslovàquia son le altres nacions europees que promouen centrals nuclears.
El Regne Unit manté el seu pla per donar suport a l'energia nuclear, però amb preus regulats, tal com es fa amb les energies renovables, per garantir els beneficis i permetre que obtinguin un finançament avantatjós.
Els Estats Units han renovat el funcionament a 59 reactors fins a 60 anys.
Alemanya, després de l'accident de Fukushima a més de tancar les vuit instal·lacions nuclears més velles, va decidir establir el calendari de tancament abans del 2021. A més, s'ha previst una taxa perquè part dels beneficis es destini a fomentar les energies renovables.
A Espanya les companyies elèctriques podrien intentar construir noves centrals, però de fet, no cal més electricitat, ja que hi ha un parc de generació elèctrica sobredimensionat.
Pedro