dimecres, 25 de gener de 2012

Fortuny EN EL MNAC



En el majestuós Mnac s'exhibirà una col·lecció de 50 gravats del que consideren el millor dibuixant de aquesta matèria Marià Fortuny i Marsal
Roca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marià Fortuny redirigeix aquí. Per a altres significats, vegeu Marià Fortuny i de Madrazo.
Marià Fortuny i Marsal
Marià Fortuny (publicada a París el 1875)
Naixement
11 de juny de 1838Reus, Baix Camp
Defunció
21 de novembre de 1874Roma
Art
Pintura
Moviment
orientalisme
Influenciat per
Claudi LorenzalePau Milà i Fontanals

Obra destacada
La vicaria, MNAC
Marià Fortuny i Marsal (Reus, Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor i gravador català.
[modifica] Biografia
El seu descobridor fou el seu avi, i el seu mestre el pintor reusenc Domènec Soberano. El 1852 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar Belles Arts a l'Escola de la Llotja. Des de 1853 va assistir a classes privades de Claudi Lorenzale, qui amb Pau Milà i Fontanals són dos dels seus mestres més influents. El 1858 es va traslladar pensionat a Roma on estudia la figura humana a l'Acadèmia Giggi.
El 1860 va esclatar la Guerra d'Àfrica i la Diputació de Barcelona li va encarregar pintar escenes de la victòria que es pressentia. El general Joan Prim, també de Reus, el va acollir. En aquesta època va pintar obres costumistes i obres bèl·liques, com La Batalla de Tetuan, esdevenint un dels màxims representants de l'orientalisme a Catalunya.
Va tornar a Roma i es va casar el 1867 amb Cecília de Madrazo, filla de Federico de Madrazo. Poc després va pintar el millor quadre: La Vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. Théophile Gautier el va alabar extraordinàriament i la seva fama va créixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malbé, fins que el va revendre per 250.000 francs. Goupil, un col·leccionista i marxant de l'època, li sol·luciona els temes econòmics a partir d'aquest moment.
Cap el 1870 es va traslladar a París, després a Sevilla i Granada, i va tornar més tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a París i a Londres, i després a Nàpols i Portici.
Extraordinari aiguafortista, va ser el primer artista català en destacar internacionalment com a gravador (Hi ha bones col·leccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya). El 9 de novembre de 1874 va tornar a Roma on va morir el 21 de novembre. El seu cor va ser enterrat a Reus a la prioral de Sant Pere. El seu estil pictòric va ser molt influent per a altres pintors, creant fins i tot una tendència, el fortunyisme.
A Reus es va donar al seu nom a un teatre (Teatre Fortuny, encara existent), una plaça (Plaça del Pintor Fortuny però coneguda com Plaça del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i més tard a una avinguda.
El seu fill, Marià Fortuny i Madrazo va ser un notable pintor, escenògraf i dissenyador.
[modifica] Obra
Vegeu també: Llista de quadres de Marià Fortuny
Alguns dels seus quadres principals són:
La vicaria, exposat al MNAC, Barcelona
L'odalisca (1861), exposat al MNAC, Barcelona
L'odalisca (1862), col·lecció privada
El marroquí, exposat al Museu del Prado, Madrid
Dinar a l'Alhambra, col·lecció privada
El venedor de tapissos, exposat al Museu de Montserrat
Vell nu al sol, exposat al Museu del Prado, Madrid
La batalla de Tetuan, exposat al MNAC, Barcelona
Galliner, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
Fantasia àrab, a Tànger
El poeta
Dom Quixot
La dama de negre
El pati de Lindaraja
La matança dels Abenserraigs, exposat al MNAC, Barcelona


Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus
[modifica] Bibliografiadesprés de Goya: Maria Fortuny.