Els núvols de Nadal
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malicia al cel;
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillant.
Tenebres de Nadal no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres que no en el dia clar.
Ai, nit, que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que entre els estels correu;
ai, llum que no ets enlloc, misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu...!
Joan Maragall
Les estrelles
El cel és un camp
ple de meravelles;
l'hi llaurat el Sol,
la Lluna és qui hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.
Quan apunta el Sol,
les flors es repleguen;
quan el Sol es pon,
totes s'esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.
Apel' les Mestres.
Tres reis d'Orient
Tres reis d'Orient, tres reis caminaven,
la corona d'or de lliri la barba,
el mantell brodat d'ocells i de branques.
Diuen que han vingut de la serralada,
i jo no ho crec que la gent s'enganya.
Ben embolicats dins una nevada,
del cimall del cel han fet la baixada
amb un sarronet d'esteles de plata.
Tres reis d'Orient, tres reis caminaven,
la corona d'or de lliri la barba.
Passen bandolers, bandolers d'Espanya,
portant ganivets d'un pam a la faixa.
Maten els tres reis amb una rialla.
Voreta el camí els tres reis finaven,
la corona d'or de lliri la barba.
I els grans bandolers allavors s'esglaien,
que del sarronet esteles de plata
fent molta claror cap al cel pujaven,
i que allà d'allà dins la volta blava,
tres reis d'Orient, tres reis caminaven.
Josep Sebastià Pons
Escrit per Vyara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada