dimarts, 29 de desembre de 2015

DE COR

Que saber un text de cor vulgui dir saber-lo de memòria ens indica que, d' alguna manera, en una operació memoritzadora hi ha alguna que té relació amb l'afecte. I si es tracta de poemes, jo crec encara més. D'acord que la memorització té una bona part de mecànica, que fins i tot existeixen les que podríem dir estratègies mnemotècniques, que la poesia, sobre tot l'antiga, ja porta incorporada, amb les estrofes regulars, el metre i la rima,bona part d'aquestes estratègies, és a dir, que constitutivament la poesia ja demana ser memoritzada, d'acord, però sense una bona part d'afecte, sense una implicació afectuosa,tota memorització de poemes està abocada a l'oblit. És obvi, em sembla, que no ens aprenem un poema per poder citar-lo en aguna reunió social, en la sobretaula d'un sopar d'aquells que en diuen literaris, tot i que això sempre pot fer el seu efecte. No, ens aprenem un poema perquè ens fascina, perquè ens sedueix, i perquè la seva forma ens pugui amarar el cervell i quedar-s'hi per sempre.
Ja sé que ara, en el segle dels dipòsits portàtils de la literatura universal, aprendre un poema de memòriaés considerat una cosa inutil.Per què ens hem d'aprendre de memòria un poema de Carner, posem per cas, si podem portar a la butxaca tots els poemes de totes les llengües del món? Però precisament aquesta facilitat de disposar a l'instant de tota la literatura universal posa en evidència  el valor insubstituÏble de la memorització. Eliminats els serveis utilitaris d'aquesta memorització, la podem abocar únicament als seus valors més profunds: la implicació del nostre pensament en un text en la configuració de la nostra personalitat.
Som llenguatge. Som el que pensem i pensem el que podem formular. Per tant, com més
llenguatge posseïm, més podem pensar,  i com més calibrat sigui aquestllenguatge, amb més precisió podrem pensar i així podrem ser amb més intensa exactitud. Un text que memoritzem s'infiltra en el nostre arsenal de llenguatge, les seves formes n'enriqueixen les formes, els seus continguts fan el mateix amb els continguts de la nostre consciència. Els seus ritmes marquen, sense que ens  n'adonem, els ritmes del nostre pensament.
Llegim per tenir informació, però, i la saviesa? La saviesa exigeix compenetració amb allò llegit, decantació d'allò llegit, depuració d'allò llegit,  assimilació  de l'essència d'allò llegit. De la suma crítica  d'aquestes assimilacions neix la saviesa. Aprendre un poema de memòria vol dir donar-li un tractament especial entre tots els altres poemes.(...)

50 poemes per saber de memòria                        NATIVITAT