Els ous sempre els comptem per dotzenes. I dotze eren els apòstols de Jesucrist. I dotze les tribus d'Israel... Resulta que el dotze és un número ideal per a comptar ous, persones o animals... (tot el que no es pot partir pel mig), perquè de totes les xifres ideals per a comptar grups, és la que més vegades es pot dividir (del 12 en podem fer grups de sis, de quatre, de tres o de dos). A més, quan multipliquem el 12, també dóna xifres interessants. Per dos, fa 24. Les vint-i-quatre hores del dia. Per cinc, dóna 60: els segons que té un minut i els minuts que té una hora. I dotze son els símbols del zodíac, i dotze són els mesos de l'any. Perquè d'antic els savis van observar que la climatologia i molts fenòmens de la natura es repetien de forma cíclica. Van observar que en el temps que durava un cicle natural complet, la Lluna passava dotze vegades per les seves fases: donava dotze voltes a la Terra. Per això, fa uns 3.000 anys, van fer els primers calendaris, dividint l'any en dotze mesos lunars, de 29 dies i mig cada un. Però els astrònoms van millorar els càlculs, i van passar al calendari solar. Ara, tret d'algunes fests lunars (Pasqua, per exemple), el nostre calendari ja no es regeix per la Lluna sinó pel Sol.
sole
Extret de l'Almanac del Cordill 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada