SERVEI PUBLIC,SOCIAL i COMUNITARi, LA PISCINA

A Vallirana hi ha molts serveis socials i comunitari, un dells és la piscina . A Vallirana tenim dues piscines, una coberta que medeix 25 metres i una descoberta que és olímpica, té 50 metres. La descoberta la van inaugurar fa més de 35 anys, però ja han fet obres més d´una vegada. La coberta és molt més nova, la van inaugurar farà uns 10 anys aproximadament. Les dues piscines tenen la mateixa entrada, i també tenim un gimnàs. Jo, al gimnàs no hi vaig mai, practicar la natació amb relaxa molt més. Hi vaig a la hora que puc, normalment cinc vegades a la setmana, nedu cada día una hora.
He conegut a molta gent i amb relaciono amb ells, sobretot noies. A vegades pel matí, fan el grup de aguagim, i coinsideix quan jo m'estic banyan.
Entre el que amb relaxsa nadar i amb la música que possen,sortu nova.
Coneixo a molts dels socorristas i algún treballador.
La piscina ha sigut un dels meus jobis preferits. Vaig començar a nadar, i vaig apendre a nadar a la piscina de Vallirana, la olímpica, quan jo només tenía cinc anys.
Quan feia els corcets de natació, tenía els meus companys que ens ho pasavem molt bé, era un grup molt animat. Mica en mica i en molt d´esforç vaig arrivar on jo volía, em van donar el cavallet negre o també el que li diuen ja ets nadadora. Però no em vaig quedar aquí, vaig seguir lluitant. Amb vaig apuntar al club natació de Vallirana, feiem molts calentaments per poguer competir amb altres clubs de natació d´altres pobles. Estava tan ben entrenada que ens vem proposar amb els meus companys de Vallirana, nadar el llac de Banyoles a lo llarg.
Quan estava al lloc, a punt de començar la carrera , quan vaig veure les barques que estaven al menys a tres km. i alló tan sols era la meitat del recorregut em pensava que no ho lograría, peró jo no vaig necesitar l´ajuda d´una barca, peró quan vaig arribar al final de la carrera, amb vaig portar una decepció. A mida que anaves sortin de l´aigua anaven donant medalles peró hi havia tanta gent que no van arrivar per tot-hom i vaig quedar-me sense. Peró va ser un record molt maco per tota la meva vida.
També feiem i jo també amb vaig apuntar, les 24 hores de natació, a la piscina de Vallirana,també va ser un record molt maco. Hi havien unes llistes penjades i aixi sabies quan et tocava nadar.
Ens emportavem el sac i dormiem sobre la gespa. Quan et tiraves a l´aigua feia molta impressió, perque era de nit i dins l´aigua no es veia res de res. Vaig anar a compatir a molts pobles i vaija, una experiència inolvidable.

ROSA MARIA A.