dimarts, 3 de juliol de 2012

Futbol i ficció

¿És possible confondre el futbol de veritat amb el virtual,el de la meva videocònsola omnipotent?
¿Es pot confondre la realitat amb la imaginació plasmada a la tele de casa?

NO, però que carai!, en la ficció mano jo, jo decideixo qui guanya, puc fer que perdi, o ignorar les seves diminutes existències, com silenciar amb el comandament a distància, tota una nació.

Ser un J.Roures com a Polònia i decidir qui cobra, i qui no, qui pringa humiliat al banquillo, i qui xuta els penals.....i fallar expressament quan xuta ja saps qui!

Amb el comandament a les mans jo sóc el locutor, la única opinió possible, i l'únic periodista acreditat, jo fixo l'audiència que cansa físicament les nostre estrelles, galàctiques, o no. I faig "vacances" tot sovint, fitxatges contra natura, o fitxatges de justícia.qui sap quan em divertirant amb els seus drets d'imatge inssípds però realistes.

A la meva intimitat, increíble però cert! Parlo dels futbolistes de veritat com si fòssin joguines, tota la competició, no és més que un montatge "barato". I els diners que mou són directament proporconals a el temps que hi dedico, la gràcia està en entendre que es pot agafar carinyo a un símbol que em diverteix, i tractar-lo com un fillet del tamany d'en patufet.

Roc