dimarts, 25 d’octubre de 2011

La Castanyada

Orígens

Molt abans que s'instaurés la festivitat de Tots Sants pel cristianisme ja exstia la diada dels Morts, que la celebraven el dia 2 de noviembre.

Els pobles consideràven el número 2 com a símbol de la mort. No és estrany, que el segon dia del segon mes de l'any, fos dedicat al record dels difunts. Les creences d'aquell temps els portaven a celebrar els ritus i cerimònies que s'iniciaven la vetlla del dia 1 amb un àpat funerari molt auster (al qual no eren permesos els menjars cuinats al foc) que consistia en fruits de la terra, com castanyes, raïm, figues i fruits secs. Les castanyes les deixaven al caliu, entre la cendra i la brasa.

Costums i creences

Amb els anys, el costum de l'àpat funerari precristià es va simplificar. A casa nostra es feia un sopar normal, es resaven les tres parts del rosari i es menjaven castanyes torrades al voltant del foc, amb tota la família junta.

També hi havia el costum a alguns indrets de fer bunyols per acompanyar la trencada (Mallorca i Menorca).

A Barcelona i d'altres ciutats o viles importants, les campanes brandaven tota la nit els companers, per fer-se possar el fred encenien un foc, on torraven castanyes que, entre toc i toc es menjaven, acompanyades amb tragos i vi bo.

El crit de les castanyeres, el costum col.lectiu de la castanyada a les grans ciutats va donar lloc a aquelles tipiques dones vestides de negre, amb caputxa de llana blanca, faldilla llarga fins els peus i calçant els antics socs folrats de pell de conill i sota la fusta. Venien castanyes, i encara en venen, però ja no és el mateix... Hi cremaven estelles i encenalls, les flames llepaven les castanyes per tots costats, fent-les tornar negres i emmascaraven les mans. Amb l'invent dels fogons de "copa" i la substituació de la llenya per carbó es va acabar la tradició de l'ofici. Ara les castanyes ja no són torrades, ens les donen sobtades.
Vyara