dimecres, 28 de setembre de 2011

La Garsa de Sant Feliu i les malfetes del malvat Banyetes

Avui, d'aquella lluita terrible només ens queda el record del Correfoc a la Festa de Tardor, on revivim plegats el foc i les espurnes llançades pels Dimonis i la Garsa. Una festa on els joves més agosaratsv corren davant d'aquestes criatures i fugen en l'últim moment abans de socarriar-se. I on els nens més porucs es tapen les oïdes davant els patatums dels trabucaires. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que es miraven de lluny aquesta festa del Carrefoc.
Aquella nova garsa, traient foc a través de l'anell en el sen bec, va espantar el vell banyetes. Els santfeliuencs i les santfeliuenques van agrair a la garsa, que els hagués salvat del dimoni Banyetes i li van perdonar que robés l'anell.
El banyetes va quedar aterrit davant l'acció de la garsa. De sobte tots els seus poders van desaparèixer i tornava a ser el vell banyetes, lleig i malcarat, de sempre. Els demoniets també s'esbaïen deixant en pau els vilatans.
L'anell va quedar en el petit bec de la garsa. I per sorpresa de tota la gent el seu cos va començar a créixer, gràcies a la màgica de l'anell. Pensant que tot era culpa seva, havia de fer alguna cosa per ajudar els seus amics i amigues! La garsa es va llençar valenta cap al Banyetes, i va donar voltes amb la intenció d'atabar-lo perquè els trabucaires el poguessin atacar.
"Si t'agafo, avui seràs el meu sopar!"-cridava Banyetes, però per molt que ho intentava no acoseguia atrapar a la garsa. Amb la força d'un dels cops, l'anell va sortir disparat del seu dit.
Quan la garsa arribà a la ciutat no va ser gaire ben rebuda, ja que era la mateixa que havia robat l'anell. Al final tots van fugir en rebre l'atac del dimoni Banyetes.
Els santfeliuencs es van organitzar. Van sortir amb les seves armes ben carragades i les dones, des dels balcons, refredaven amb galletes d'aigua.
La garsa va tornar l'anell a les seves urpes i tota contenta li donà al Banyetes. L'anell tenia uns poders màgics, però perillosos. El cos del Banyetes vs començar a créixer i envermellit fins a convertir-se en un temible dimoni de banyes llargues i afilades.
El Banyetes va decidir enredar a una de les garses perquè robés un valuós anell que havia estat regalat per la princesa Violant de Bar en record de la seva estada a Sant Feliu de Llobregat. El Banyetes va mentir a una garseta, que s'ha perdut la clau de casa seva, i que dins guarda un anell que és un gran tesor, i com la garsa es més petita podra entrar per la finestra i agafar-lo. La garsa va creure als seus paraules.
Dins la Torre dels Dimonis hi vivia un vell avar, lleig i malcarat, a qui hom coneixia com el Banyetes, ja que tenia força semblança a aquestes criatures que tenen cau a l'infern.
Deien del Banyetes que no s'havia rentat des de feia anys, i que sempre vestia una gruixuda bata de llana sota la qual hi vivien un bon grapat de paparres. El era l'únic pagès a la ciutat que patia les destrosses de les garses. I a sobre, els vilatants tampoc l'havien convidai aquell any a la Festa Major, i per això va decidir venjar-se.

Vyara