¿Com és possible que l'esport femení haigi doblat el masculí?. Si tenim en comte que per seguir l'esport femení t'ho has de fer tu tot solet, en el masculí la cosa agafa termes d'orgia massiva compulsiva i demagoga fins al moll de l'òs.
L'esport masculí t'atraca i t'aborda constanment encara que no et vingui de gust, abusa de la teva confiança, i et persegueix als llocs més recondits de la societat.
En canvi el femení, ha resultat ser més silenciós, discret, i educat per acabar fulminant l'esport prepotent dels homes.
Sembla que l'excés indigest de l'esport masculí té a veure amb la política més casposa, i que l'esport femení és una mica més net, les que curren s'ho guanyen o no sense especular, i en el d'homes tot es confón en un anar i venir de banderes, eslòguens, i d'un marketing que ens transporta a escenaris bíblics.
Les dones es veu que desde l'anonimat i la humilitat s'han espavilat per col.lar-nos un gol per l'esquadre, les mosquetes mortes han vençut al gegant Gol.liat, i amb prou eficàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada