L'art de fer pessebres

La representació del naixement de Jesús data dels primers temps del cristianisme, donat que es conserven representacions de la Mare de Déu amb el nen Jesús, i d'aquest entre el bou i la mula, en restes de catacumbes. L'art romànic (segles X-XII) representa sovint Maria amb el Nen als braços. Els segles XIII i XIV han deixat relleus de pedra o fusta amb escenes del naixement. A partir del segle X també les escenificacions a les esglésies van ser molt populars.

Sant Francesc d'Assís va ser el primer que va representar un naixement fora de l'església, a un paratge ideal als boscos de Greccio (poble a menys de 100 km. de Roma), on va reconstruir la cova de Betlem amb l'establia, el bou i la mula. La nit del 24 de desembre de 1223 els boscos es van il·luminar com si fos de dia, de tants camperols i pastors que s'hi van acostar amb torxes.

El costum de fer pessebres es va estendre cap al sud fins a Nàpols, on les seves figures dels segles XVII i XVIII són de gran bellesa i qualitat artística. El rei Carles III (1759-1788) va ser qui va importar el costum a casa nostra, on va arrelar aviat i ha crescut amb el temps, com mostren per exemple les fires de figuretes, per exemple la de Santa Llúcia.

Ramon Amadeu, escultor barceloní (1745-1821) va ser influenciat pel costum dels pessebres i es va dedicar a fer figuretes de gran realisme i expressivitat. És considerat el mestre dels figuristes catalans, i la seva obra es pot veure al Museu Comarcal de la Garrotxa.
Altres escultors de renom van ser Damià Campeny (1771-1855), Domènec Talarn (1812-1902) i al segle XX Lluís Carratalà, qui va morir al 1991.
Encara hi ha artesans que fan figuretes de fang per als pessebres, conservant aquest ofici delicat i minuciós: Manuel i Andreu Muns, els germans Castells, Manuel i Josep Traité i Montserrat Carratalà son els més coneguts.

José M.M.,
del llibre de nadal tradicions catalanes