dijous, 25 de juny del 2009
Agua azul
El pantano tiene un color azul tan bonito.
Para mi es tan importante este color por el significado que para mi tiene, que se esta combirtiendo,en mi color favorito.
Si leeis los escritos que e hecho lo sabreis.
no me negareis que es un paisaje digno de admirar.
Sole
dilluns, 22 de juny del 2009
Un poco de profundidad
diumenge, 21 de juny del 2009
Fuente de Binefar
pantano entre montañas
Otro paisaje del pantano
Montaña del pantano
Pantano de Santa Ana
dimarts, 16 de juny del 2009
CORPUS CRISTI
Considerada pel calendari cristia com unes de les festes solemnes del any, te lloc a la primavera, el ultim dijous del mes de maig, es una festa alegre, d'origen medieval i amb presencia d'elemens pagans, en alguns llocs prenia una importancia de festa major a Sant Feliu, arrela fort fins a final de la decada dels seixanta amb ornamentacions florals dels carrers amb catifes de flors, l'acte central la proceso. Havia estat la instalacio d'altars on si parava la proceso. MIQUEL
Coenda de la lliga de futbol i entrega de premis a Martorell
dilluns, 15 de juny del 2009
un diumenge
Vaig sortir a passajar, al mati.
Alhora de dinar varem quedar tota la familia per dinar a cal Colomer. Jo vaig menjar conill al ron i patatas d'acompanyament. El cafe el vam prendre al Fomen de Molins de Rei. Alli a la terrassa, tot explican acudits i amb una conversa força animada. Pedro
Alhora de dinar varem quedar tota la familia per dinar a cal Colomer. Jo vaig menjar conill al ron i patatas d'acompanyament. El cafe el vam prendre al Fomen de Molins de Rei. Alli a la terrassa, tot explican acudits i amb una conversa força animada. Pedro
diumenge, 14 de juny del 2009
dijous, 11 de juny del 2009
Montserrat
Demà dia 12-06-09 anirem amb els del Centre de Dia a Montserrat. Hi vaig anar amb el Yamani anteriorment.
Anirem amb tren renfe, i els FFCC de la generalitat fins a Monistrol, alli enllacerem amb el cremallera, que ens deixara a l'ultima parada , l'estacio de la plaça.
La mayor part de l'itinerari del cremallera transcorre per l'antic traçat al llarg de cinc quílómetres i superan un desnivell, entra les estacions de Monistrol-Vila i de Montserrat, de gairabé 550 metres.
Una retall d'historia.
Els origens del Tren de Montserrat, i el ferrocarril de Monistrol, es remuten a finals del segle XIX i neixen de la necessitat de millorar l'accés al santuari per als devots i pelegrins. Gemma
Anirem amb tren renfe, i els FFCC de la generalitat fins a Monistrol, alli enllacerem amb el cremallera, que ens deixara a l'ultima parada , l'estacio de la plaça.
La mayor part de l'itinerari del cremallera transcorre per l'antic traçat al llarg de cinc quílómetres i superan un desnivell, entra les estacions de Monistrol-Vila i de Montserrat, de gairabé 550 metres.
Una retall d'historia.
Els origens del Tren de Montserrat, i el ferrocarril de Monistrol, es remuten a finals del segle XIX i neixen de la necessitat de millorar l'accés al santuari per als devots i pelegrins. Gemma
DOS GATS
Destriava,destrian m,en anava, a pins dor pel mati.
el dijous, preng cafe
fins les once no ting res
meditava en els arbres ialtres coses
els colors el dibuix,si podes
no em dexavent profundir
de la terra tots els fruits
les flors ,els colors
prunes groges,roiges ala boca
la natura ,pensaments
labaralla de dos gats,una garca
Miquel
el dijous, preng cafe
fins les once no ting res
meditava en els arbres ialtres coses
els colors el dibuix,si podes
no em dexavent profundir
de la terra tots els fruits
les flors ,els colors
prunes groges,roiges ala boca
la natura ,pensaments
labaralla de dos gats,una garca
Miquel
dimarts, 9 de juny del 2009
gemma
Encara no sé quin tipus d´enfermetat tinc, li preguntaré amb el Dr. el dia 29 quan hi vagi, no me´n recordo de l´hora, però sí sé que aquest dijous dia 11, em sembla que és a les 10h 45 min., que me´n haig d´anar a posar l'injectable i al taller de jardí a la mateixa hora. Divendres tots els del centre anem a Montserrat, abans de les 9 he de ser a l'estacio de la renfe.. G.P
teclados musicales
dimecres, 3 de juny del 2009
Parc de Torre Blanca
El Parc de Torreblanca es una antigua propietat dels Marquesos de Monistrol situada entre els municipis de Sant Feliu de Llobregat Sant Just Desvern i Sant Joan Despi.
Ha passat a ser, un parc públic que pot constituirse com el mes important de la zona .
En el seu inici fou un jardi botanic del cual queda la vegetacio actual de la zona del lloc construit en un estil romantic noucentista adornat amb conglomerats artificials, coves i glorietes que li confereixen una gran bellesa.
Avui podem estudiar aqui numbroses especies de gran interes botanic propies de Cataluña, i altres de exotiques altres zones del parc son de nova creacio concebudes per al màxim de espais escenics. Amb una vegetació escollida amb cura. És clar que per arribar a un coneixement profund d´aquesta bellesa i poder estimar-la coma cosa própia de cada una de les persones que visiten el parc, cal coneixer-la i amb aquesta finalitat us presentem aquesta guia de la natura del Parc de la Torre Blanca. Va dirigida a totes les persones que pensen que un arbre és qualcom més que un tronc amb fulls, i sobretot els infants i la joven ja que la seva formació naturalista requereix una atenció especial .Ells són el que dins ben pocs anys ensenyaren als seus fills que l´esperit també necesita aliment y una part d´aquest pot ser gaudir de tot alló que ens dona la natura. Els coneixements botónics dels visitants del parc poden ser molt diversos, i hem intentat satisfer linteres d´un universitari, així com el de un nen de l´escola primaria. Aquesta guia consta d´una part formada per fitxes que descriuen cada una de les especies d´arbres i matolls del parc d´un grossor que explica les paraules t`ecniques i finalment dels llistats d´espècies per ordre alfabetic. Finalment hi ha llistes especies del parc per el mon científic i també per ordre del nom vulgar.
En les fitxes que hi ha de cada una de les especies, hi indiquem la zona del parc on les podem trobar, cosa que també ve indicada en la clau de determinació a fi que faciliti el seu reconeixement. Aquesta localització però, pot variar al llarg dels anys ja que les plantes es renoven constantment segons les inclemencies meteorológiques, vellesa de les plantes i modelacions del parc. Esperem que la visita al parc sigui tan lúdica o lésperit tan profitosa al coneixement. Nosaltres així ho desitgem i us oferim la nostra col.laboració per a tot alló que vulgueu consultar.
Torreblanca ha estat al llarg dels segles una finca profundament arrelada a l´història de Sant Feliu, San Joan i San Just. Emplaçada en el punt d´encreument dels tres termes municipals, ha estar també lloc de retrobament socials dels habitants de les respectives poblacions.
En aquets moments, marquen estudis en profunditat que analitzin l´origen i l´evolució de la finca al llarg del temps. Però el que si sabem és que en el passat pertenyia a una finca de majors dimensions. Creiem que aquesta podria ser l´enomanada Torre Soler o de Fonellar.
Ha passat a ser, un parc públic que pot constituirse com el mes important de la zona .
En el seu inici fou un jardi botanic del cual queda la vegetacio actual de la zona del lloc construit en un estil romantic noucentista adornat amb conglomerats artificials, coves i glorietes que li confereixen una gran bellesa.
Avui podem estudiar aqui numbroses especies de gran interes botanic propies de Cataluña, i altres de exotiques altres zones del parc son de nova creacio concebudes per al màxim de espais escenics. Amb una vegetació escollida amb cura. És clar que per arribar a un coneixement profund d´aquesta bellesa i poder estimar-la coma cosa própia de cada una de les persones que visiten el parc, cal coneixer-la i amb aquesta finalitat us presentem aquesta guia de la natura del Parc de la Torre Blanca. Va dirigida a totes les persones que pensen que un arbre és qualcom més que un tronc amb fulls, i sobretot els infants i la joven ja que la seva formació naturalista requereix una atenció especial .Ells són el que dins ben pocs anys ensenyaren als seus fills que l´esperit també necesita aliment y una part d´aquest pot ser gaudir de tot alló que ens dona la natura. Els coneixements botónics dels visitants del parc poden ser molt diversos, i hem intentat satisfer linteres d´un universitari, així com el de un nen de l´escola primaria. Aquesta guia consta d´una part formada per fitxes que descriuen cada una de les especies d´arbres i matolls del parc d´un grossor que explica les paraules t`ecniques i finalment dels llistats d´espècies per ordre alfabetic. Finalment hi ha llistes especies del parc per el mon científic i també per ordre del nom vulgar.
En les fitxes que hi ha de cada una de les especies, hi indiquem la zona del parc on les podem trobar, cosa que també ve indicada en la clau de determinació a fi que faciliti el seu reconeixement. Aquesta localització però, pot variar al llarg dels anys ja que les plantes es renoven constantment segons les inclemencies meteorológiques, vellesa de les plantes i modelacions del parc. Esperem que la visita al parc sigui tan lúdica o lésperit tan profitosa al coneixement. Nosaltres així ho desitgem i us oferim la nostra col.laboració per a tot alló que vulgueu consultar.
Torreblanca ha estat al llarg dels segles una finca profundament arrelada a l´història de Sant Feliu, San Joan i San Just. Emplaçada en el punt d´encreument dels tres termes municipals, ha estar també lloc de retrobament socials dels habitants de les respectives poblacions.
En aquets moments, marquen estudis en profunditat que analitzin l´origen i l´evolució de la finca al llarg del temps. Però el que si sabem és que en el passat pertenyia a una finca de majors dimensions. Creiem que aquesta podria ser l´enomanada Torre Soler o de Fonellar.
Barri de la Falguera
El barri de Falguera també forma part dels espais originaris de la vila. Inicialment, només hi havia unes quantes coses que seguien el traçat del camí real que venia de Barcelona, en el que avui és el carrer de Falguera.
Els Falguera, Família de mercaders barcelonins que s´instal-laren a Sant Feliu durant el S. XVII, van donar nom al Palau, i Posteriorment, al barri.
El creixement d´aquest barri prové del desembolupament del Pla Parcial de Can Falguera que va impusar la Familia Villalonga i que va ser rectificat per la comissió d´urbanisme de Barcelona durant ela anys 1964- 1965.
L´any 1970, l´ajuntament probablement a instàncies dels propietaris, va intentar fer una ampliació d´aquest pla, per la part sud-oest, en uns terrenys que el Pla comarcal del 1953 qualificava de zona agrícola. Aquesta ampliació es va paralitzar el 1974 fins a l´aprovació definitiva del Pla general metropolità.
Amb la transformació del barri pròpia d´aquests anys, s´enderrocà l´edifici de les carmelites ( antiga casa Pairal de cal marquet ), Però es conservà la masia de cal majó de l´era.
La darrera urbanització de la zona es va fer en la década dels noranta, amb el Pla Falguera II que ha donat lloc a la construcció de 750 habitatge, d´una escola bressol i del parc de llobregat; equipaments als quals cal afegir una escola de Primaria i una piscina, construides durant la década dels vuitanta , i l´edifici de la Delegació d´hisenda i el de l´ambulatori , durant els noranta.
Amb la cobertura d´un Tram de la riera de la salut també s´ha fet una nova via d´accés a la ciutat des de l´autopista i l´autovia.
MARIA CARMEN TALAVAN
Escrito por : ROSA MARIA A.
Els Falguera, Família de mercaders barcelonins que s´instal-laren a Sant Feliu durant el S. XVII, van donar nom al Palau, i Posteriorment, al barri.
El creixement d´aquest barri prové del desembolupament del Pla Parcial de Can Falguera que va impusar la Familia Villalonga i que va ser rectificat per la comissió d´urbanisme de Barcelona durant ela anys 1964- 1965.
L´any 1970, l´ajuntament probablement a instàncies dels propietaris, va intentar fer una ampliació d´aquest pla, per la part sud-oest, en uns terrenys que el Pla comarcal del 1953 qualificava de zona agrícola. Aquesta ampliació es va paralitzar el 1974 fins a l´aprovació definitiva del Pla general metropolità.
Amb la transformació del barri pròpia d´aquests anys, s´enderrocà l´edifici de les carmelites ( antiga casa Pairal de cal marquet ), Però es conservà la masia de cal majó de l´era.
La darrera urbanització de la zona es va fer en la década dels noranta, amb el Pla Falguera II que ha donat lloc a la construcció de 750 habitatge, d´una escola bressol i del parc de llobregat; equipaments als quals cal afegir una escola de Primaria i una piscina, construides durant la década dels vuitanta , i l´edifici de la Delegació d´hisenda i el de l´ambulatori , durant els noranta.
Amb la cobertura d´un Tram de la riera de la salut també s´ha fet una nova via d´accés a la ciutat des de l´autopista i l´autovia.
MARIA CARMEN TALAVAN
Escrito por : ROSA MARIA A.
dimarts, 2 de juny del 2009
percusion
Subscriure's a:
Missatges (Atom)