L'UNIVERS

Hi ha moments en què l'univers ens xiuxiueja a cau d'orella. Sense necessitat de paraules, materialitza en el nostre interior intuïcions tan transparents com l'aigua cristalina. És en aquests moments quan la ment s'escapa del setge quotidià. Enmudeix el seu monòleg, les lluites s'aturen i les idees prenen un altre sentit. Ens enlluernen com joies i, veritablement, ens enriqueixen, ja que ens donen una visió renovada del món. Percebem, llavors, el valor d'unes paraules, la força que amaga una mirada, la carícia del sol sobre la terra o el vol erràtic dels ocells. Les ombres deixen entreveure els objectes originals.
Bàlsam per a la ment ferida, diàriament afamada per enfocar l'existència des d'una posició de superioritat.
Instants màgics, aquests, en els quals no enfoquem una conversa ni llegim notícies ni encarem una feina carregats de raó. Per una vegada, el que passa no ens adula l'enguiny, nos ens dóna més pes que als altres: només ens arrenca amor i comprensió. Aquells petits rampells de lucidesa són, potser, el gran pòsit de la vida. Un tresor immaterial que no necessita guardià.
Però en el major dels casos d'aforismes no renuncien al joc antic. Rere la seva retòrica breu, sovint es redueixen només a un afalac mutu d'intel.ligència. D'aquesta manera, les seves sentències, per concretes que siguin, poques vegades van més enllà d'aquesta complicitat i es queden en l'entreteniment. Els pensaments
i les frases que s'hi recullen amaguen un afany de comunió amb el món. Això vol dir optimisme, plenitud, reducció de distàncies entre nosaltres i els altres. I també, per què no dir-ho, dits a les nafres que furguen endins i no perdonen, ja que mai no hem de buscar fora de nosaltres el que és dolent. Són, doncs, alguna cosa més que frases boniques; són poesia, en el sentit original del terme. Repassen aquella tornada oblidada que deia que només quan perdonem el nostre enemic, som capaçós de trobar la pau i el graal.

PROVERBIS & DITES:

Un home només té allò que no pot perdre en un naufragi. (Proverbi hindú)

Què sap el peix de l'aigua on neda tota la vida? (Albert Einstein)

Viure a la Terra és car, però inclou un viatge gratuït al voltant del Sol cada any. (Anònim)

N'hi ha molts que s'asseuen al peu de l'arbre. Alguns en prenen l'ombra i d'altres, el fruit.                     (Dit castellà)

Una sola naturalesa conté totes les naturaleses. Una sola existència inclou absolutament totes les existències.
(Yoka Daïshi)

Feliç pugui caminar,
feliç amb abundants núvols negres pugui caminar,
feliç amb abundants pluges pugui caminar,
feliç per un camí de pol.len pugui caminar,
feliç pugui caminar,
com va ser en dies llunyans, ara hi pugui caminar,
tot sigui bell davant meu,
tot sigui bell rere meu,
tot sigui bell sota meu,
tot sigui bell sobre meu,
tot sigui bell al voltant meu,
en bellesa això acaba,
en bellesa això acaba.
(Pregària dels indis navahjo)

Què dolç és el somni a la primavera!
No em desvetlla l'alba
fins que arreu se sent
el cant de les aus baladreres.
Anit vaig sentir el soroll
del vent i de la pluja.
I em pregunto:
quantes flors hauran caigut?
(Men Haoran / Matinada de primavera)

Què és la bellesa d'un paisatge sinó certa fertilitat en mi?

Per obtenir un bon escut,
posa't dret en el teu interior.
(H.H. Thoureau)

Si alguna vegada hi hagués una guerra entre races,
em posaria del cantó dels óssos.
(John Muir)

Quan del cel tapat baixa un raig de sol
sobre un carreró fosc, tant se val què il.lumina:
l'empedrat, el paper estripat d'un anunci
a la paret o el cap ros d'un nen.
Porta llum, porta màgia, transforma i transfigura.
(Hermann Hesse)

Em llevo abans del primer cant de la gavina grisa.
Procuro no guaitar pel cantó de la foscor.
Giro l'esguard cap a la llum.
(Pregària de matí)

Si serveixes a la naturalesa, ella et farà servei.  (Confuci)

Sobre les roses es pot poetitzar.
Quan es tracta de pomes,
cal menjar.  (Goethe)      

No veiem la Naturalesa amb els ulls
sinó amb la comprensió dels nostres cors.
(William Hazlitt)

Siguem optimistes.
Deixem el pessimisme per a temps millors.
(Anònim del segle XX)

M'agrada veure córrer
ple de claror
el que està quiet i quiet
molts anys sencers.
(Federico Garcia Lorca)

Hi ha d'haver alguna cosa estranyament sagrada a la sal:
és en les nostres llàgrimes i en el mar.
(Khalil Gibran)

La naturalesa és com un núvol
que es mou i mai és igual.
(R. W. Emerson)

Si sabés que el món s'ha d'acabar demà,
encara avui plantaria un arbre.
(Martin Luther King)

Quan beguis aigua, recorda la font. (Proverbi xinès)

Els boscos serien massa silenciosos
si només cantessin els ocells que ho fan més bé.
(Henri van Dike)

El que queda rere nostre i el que s'estén davant nostre
són engrunes comparat amb la immensitat que viu dins nostre.
(Ralph W. Emerson)

Les ones del cor
no esclatarien en escumes tan belles
ni es convertirien en esperit
si no xoquessin contra el destí,
aquella vella roca muda.
(Friedrich Hölderlin)

No tinguis por, no et sentis sol.
Allò que guia les estrelles també et guia a tu,
(Anònim)

Un artista contemporani va pintar un quadre
-<>- on es veu Crist en un jardí a mitjanit;
a la mà esquerra té una llàntia mentre que,
amb la dreta, està trucant a una porta molt pesada.
El dia de la inauguració, hi havia alguns crítics d'art.
Quan es va córrer la cortina que amagava l'obra,
un dels especialistes s'apropà a l'artista per dir-li:
-Senyor Hunt, per què no ha acabat el quadre?
-Està acabat -va contestar l'artista.
-Però si no hi ha maneta a la porta -va dir el crític.
-Això -va replicar l'artista -és la porta del cor humà, i només es por obrir des de dins.