Castellers

Jo pertanyia a aquesta colla, era una relació d´amor i odi molt difícil perque dintre la colla era un més però fora ja no era res. Moltes colles grans suposo que tenen el mateix problema, el que passa és que a mi m´afectava més, era molt sensible i a vegades no podia evitar queixar-me, sense poder-ne fer res per evitar-ho, perque vaig entrar amb mal peu. Volia que em respectèssin però va ser tant gran el respecte que hem van agafar a través dels anys que ja era difícil canviar de rol a la colla. Allà vaig acabar coneixen a un parell de noies que van acabar marcant un ara i un desprès a la meva vida i a la meva funció a la colla, jo era un romàntic i elles i jo ens van ficar en un joc que no agradava a ningú a ni dintre ni fora la colla, les dues noies van agafar un mateix patró i això no ho vaig continuant tolerant. Però en fi no vull parlar dels meus antics problemes només dir que una colla com tot es podria considerar un esport, que si t´agrada el repte de superar-te de agafar una rutina, de conéixer amics per tota la vida i coneixer on és el teu lloc,sobre tot has de ser responsable tant per una cosa com per l´altre perque has de saber que en una colla es funciona com un equip.


Toni amb la colaboració de Rosa Maria Alonso.