A la Carbonell li han tallat un pit. Eren de seda blanca
quan unes mans d´adolescent
descompensadament tremoloses
i amb barroera intenció
descordaven els botons de brusa i sostenidor.
Era un cervell que pensava
donant ordres pel pecat....
de contacte i de sensacións
en la recerca d'uns mugrons
estimulant ereccións.
A la Carbonell li han tallat un pit....
un pit de vuitanta anys...
capricis de la natura
o senténcies d'un creador,
tant se val qui hagi dictat
veredicte tan brutal.
Si el pecat és de terra ferma
i la senténcia d'ordre celestial.
A la Carbonell li han tallat un pit.
Aberracións tan absurdes
ja es llegien als manuscrits.
Per uns lligams del passat
em sento per dins ferit
per aixó escric sense recança....
a la meva Carbonell li han tallat un pit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada